Març de 1951 : de la vaga de tramvies a la vaga general / per Francesc Vilanova
Vilanova i Vila-Abadal, Francesc


En: Serra d'Or. Barcelona, núm. 735 (març 2021), p. 14-17 : il.

La Vaga dels tramvies : 1 de març de 1951 / Francesc Vilanova i Vila-Abadal ; pròleg, Agustí Alcoberro
Vilanova i Vila-Abadal, Francesc


Barcelona : Rosa dels Vents, 2021
339 p. ; 22 cm (Dies que han fet Catalunya) 
Referències bibliogràfiques.
ISBN 9788418033674

L'1 de març de 1951, a Barcelona, milers de ciutadans es van negar a agafar els tramvies per protestar contra l'augment del preu dels bitllets. Com es podia combatre una vaga d'usuaris en plena dictadura. Les lleis franquistes prohibien un munt d'activitats, però no havien previst la possibilitat de castigar aquells que es neguessin a utilitzar un servei públic. Aquesta protesta popular, que denunciava la incompetència i la corrupció moral del poder, i la posterior vaga general van esdevenir una referència inexcusable per a la lluita contra la dictadura. I van ser el punt de partida per a deixar enrere la resignació i el fatalisme de la postguerra i la descoberta que valia la pena lluitar i plantar cara. (Editorial).

El Quadern de Montjuïc : records de la vaga de tramvies / Hilari Raguer
Raguer i Suñer, Hilari


Barcelona : Claret, 2001
116 p. ; 19 cm (Els Daus, 211) 
ISBN 8482974556

L'increment de tarifes transport que s'havia aprovat el 19 de desembre de 1950 era d'un 40 per cent i feia que el preu del bitllet senzill passés de 0,50 pessetes a 0,70. Madrid també havia apujat les tarifes i el preu s'havia fixat en 0,50 pessetes.Aquest fort increment de preus i el greuge comparatiu amb Madrid va ser la gota que va fer vessar el vas. I va començar a circular una consigna: "Barceloní: si ets un bon ciutadà, a partir del primer de març i fins que no s'igualin les tarifes amb les de la capital d'Espanya, trasllada't a peu a les teves ocupacions habituals". La resposta popular va ser unànime."Era formidable: tots els tramvies circulaven absolutament buits, només amb el conductor, el cobrador i una parella de la policia armada per protegir el personal i els viatgers eventuals", ens explica l'autor, que el mateix dia 1 de març era detingut i empresonat al castell de Montjuïc...

La Força de la gent / per Sònia Casas, amb l'assessorament de Josep M. Solé i Sabaté
Casas Codinach, Sònia


En: Sàpiens. Barcelona. núm. 188 (novembre 2017), p. 24-37 : il. (Reportatges. Segle XX) 

12 episodis de coratge i determinació del poble català. Del que va passar l'1 d'octubre passat, el poeta Joan Maragall n'hauria dit un alçament. El terme se'l va inventar el 1907, mentre redactava un article on intentava explicar als polítics espanyols que allò que unia gent tan diversa en el moviment de Solidaritat Catalana era el desvetllament de l'amor pel seu país. "No és un montón, senyor Maura. Que no ho veu? És un alçament." deia adreçant-se directament al president espanyol, Antonio Maura. D'aquests alçaments, a Catalunya, n'hi ha hagut diversos. En la nostra tria, hem procurat que a més de significatius, els 12 esdeveniments seleccionats fossin essencialment protagonitzats no tant pels líders polítics, sinó per la gent normal i corrent.

La Intensa història del Tramvia al barri / Nicasi Camps i Pinós
Camps i Pinós, Nicasi


En: Icària : papers de l'Arxiu Històric del Poblenou. Barcelona, núm. 12 (2007) , p. 46-59 : il. (Dossier-Àlbum. de la tartana al Trambesòs) 
Inclou un apartat sobre la Vaga dels Tramvies de 1951.

Els Autobusos -i troleibusos- de Barcelona : Vol. 2, 1939-1951 / Albert Gonzàlez Masip
Gonzàlez Masip, Albert


Barcelona : MAF, [2013]
202 p. : il. ; 24 cm
Bibliografia.
ISBN 9788486758424

En aquest segon volum sobre la història dels autobusos de Barcelona s'analitza l'evolució dels sistemes de transport sobre pneumàtics des de la immediata postguerra fins l'any 1951, quan el boicot d'usuaris provocà la intervenció municipal que, anys més tard, culminaria amb la municipalització dels transports urbans. Els anys quaranta constitueixen, potser, el període més difícil pel que han passat tramvies, autobusos i troleibusos a Barcelona. (Editorial).

Una diversa oposició a la dictadura / Carme Molinero
Molinero Ruiz, Carme


En: 159239 Sobre el Franquisme i Catalunya : homenatge a Borja de Riquer i Permanyer. El Papiol : Efadós, 2015. p. 64-83

Falange, autarquia i crisi : la vaga general de 1951 a Barcelona / Michael Richards ; traducció de l'anglés de Carles Mercadal
Richards, Michael


En: Segle XX : revista catalana d'història. Barcelona, núm. 3 (2010) , p. 95-124 (Recerques i assajos) 
Notes a peu de pàgina.

La vaga de tramvies de 1951 va ser la protesta més important que es va aixecar a la ciutat de Barcelona des de la Guerra Civil fins a 1976. Va representar un punt d'inflexió en el franquisme, ja que va contribuir a un lent canvi en les formes de dominació imposades per la dictadura. L'article analitza les causes de la protesta, emfatitzant les desavinences internes a Falange i entre Falange i el governador civil, per explicar el suport inicial al boicot als tramvies per part de sectors afins al règim. Si bé els primers agents de la protesta van ser estudiants i alguns membres de Falange, la població treballadora s'hi va anar implicant cada vegada més. La infiltració d'antifranquistes entre els enllaços sindicals, i també d'alguns membres descontents de Falange, ajuden a explicar la convocatòria de vaga general el 12 de març de 1951, que va tenir un ampli seguiment a l'àrea de Barcelona i repercussions a diverses ciutats espanyoles. Entre les conseqüències d'aquesta vaga, es pot destacar una àmplia repressió, el relleu de nombroses autoritats polítiques a Barcelona, un canvi en les relacions entre Falange i el governador civil, i el qüestionament de la política econòmica autàrquica, amb la introducció de mesures liberalitzadores.

El franquismo en Cataluña / David Agustí
Agustí, David


Madrid : Sílex, 2013
191 p. ; 24 cm
ISBN 9788477375760

300 anys de lluita 1714-2014 : Les manifestacions que han marcat la història recent de Catalunya, de L'avalot de les Quintes a la Via Catalana / Ròmul Brotons, Elisenda Albertí ; pròleg d'Oriol Junqueras
Brotons i Segarra, Ròmul


Barcelona : Albertí, 2014
176 p. : il. ; 23 cm (Orígens) 
ISBN 9788472461024

Una panoràmica dels darrers tres-cents anys de lluita a través de vint episodis concrets. Vint moments en què gran part de la ciutadania ha sortit massivament al carrer per motius econòmics o socials, però també per un desig de recobrar la llibertat que li era negada. Veurem avalots, rebomboris, bullangues, revoltes, vagues, boicots i, sobretot, manifestacions, que han estat pacífiques sempre que les circumstàncies -i les autoritats- ho han permès: l'avalot de les Quintes (1773), el rebombori del Pa (1789), la bullanga de Sant Jaume (1835), la Patuleia (1842), la Jamància (1843), els rebomboris de les Quintes (1870), el primer Primer de maig (1890), el Tancament de Caixes (1899), la Vaga general revolucionària (1902), la Festa de l'Homenatge (1906), la Setmana Tràgica (1909), per la Mancomunitat (1913), Onze de setembre sagnant (1923), per la integritat de l'Estatut (1932), la batalla de Barcelona (1936), la vaga dels tramvies (1951), Llibertat, amnistia... (1976), la Diada del milió (1977), No a la guerra (2003), la Via Catalana (2013).

La oposición al régimen franquista en Barcelona. Algunas muestras entre 1948 y 1951 / Mercedes Vázquez de Prada
Vázquez de Prada, Mercedes


En: Hispania. Madrid. Vol. 63/3, núm. 215 (2003) , p. 1057-1078
Notes a peu de pàgina. Resum en castellà i anglès.

L'article es refereix a la situació econòmica i polític-social de Catalunya, especialment de la ciutat de Barcelona, durant el primer franquisme. Es descriuen algunes mostres de l'oposició general a la política del règim, durant aquesta etapa, que va desembocar en la vaga general de març de 1951. En primer lloc, s'exposa la posició dels empresaris de la indústria tèxtil catalana davant la deteriorada situació econòmica i social de finals dels anys quaranta. A continuació es planteja l'oposició a la política de partit únic reflectida en les primeres eleccions municipals de novembre de 1948, desenvolupades enmig d'una gran abstenció. Finalment, s'aborden el viatge de Franco a Barcelona per tractar sobre el terreny la crisi econòmica, rebut amb fredor per la societat catalana, i la vaga general de març de 1951 que va assenyalar el punt àlgid de la crisi viscuda en la societat catalana i l'inici d'un canvi de rumb per part del Govern. Les fonts utilitzades per a la realització de la investigació provenen de l'arxiu del comte de Fontanar.

Montjüic, memòries en conflicte: el castell, la muntanya i la ciutat / Manel Risques i Martí Marín
Risques Corbella, Manuel


Barcelona : L'Esfera dels Llibres, 2008
285 p. : il. ; 24 cm (Història) 
Bibliografia.
ISBN 978-84-97346146

Element d'unió entre la terra i el cel, Montuïc identifica el perfil de Barcelona a través d'una majestuositat que aboca tant a la protecció com a l'amenaça. Des de l'any 1641, el castell de Montjuïc va ser defensor de la ciutat davant l'atac de les tropes espanyoles i fins a les execucions de 1936-1939, les que vingueren després amb la victoria franquista i les detencions polítiques amb motiu de la vaga de tramvies de 1951. Així, doncs, la seva peripècia ha estat llarga, complexa i contradictòria. Ha estat un espai cobejat per la importància militar en els conflictes dels segles XVII i XVIII, però després del bombardeigs de mitjan segle XIX seguí la seva habilitació com a presó política i continuà projectant una memòria de mort, tortura i injustícia contra idearis de transformació de la societat i de la ciutat, sobretot des de 1896 amb el procés contra els anarquistes. Montjuïc recollia així l'imaginari de l'Espanya negra identificada amb la Inquisició: era el castell maleït .El cop d'estat de 1936 no alterà aquesta condició. Obsolet en termes militars i ocupat en nom del poble, esdevingué presó política en temps de guerra, sobretot d'insurrectes i quintacolumnistes, i espai d'execucions de les penes de mort. Des del 26 de gener de 1939, amb l'ocupació franquista de la ciutat, esdevingué lloc de memòria de Los Caídos que purificava l'anti-Espanya perseguida pels vencedors de la guerra, i passà a formar part dels espais de repressió. Els afusellaments, pocs, selectius, assoliren en alguns casos un gran contingut simbòlic, com s'esdevingué amb el del president de la Generalitat Lluís Companys i amb el del general Escobar. La vaga de tramvies de 1951 hi aportà els darrers presos polítics. Montjuïc és un espai de significació contraposada, d'imatges diverses i de memòries oposades, utilitzades en el discurs polític a l'hora de tractar dels usos de la muntanya que coronava.

El Franquisme a Catalunya (1939 - 1977). 2 vol: Catalunya dins l'Espanya de l'autarquia (1946 - 1958) / Director científic Josep Maria Solé i Sabaté ; director científic adjunt Joan Villarroya i Font



Barcelona : Edicions 62, 2005
270 p. : il. col. ; 30 cm
Bibliografia. Índex. Cronologia.
ISBN 84-297-5576-4

Història del franquisme a Catalunya / Martí Marín
Marín i Corbera, Martí


Lleida ; Vic : Pagès : Eumo, 2006
375 p. ; 22 cm (Biblioteca d'Història de Catalunya, 9) 
Amb el suport de l'Institut Català de les Indústries Culturals, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Bibliografia. Índex de taules i gràfics. Inclou cronologia i glossari.
ISBN 84-9779-414-1

Martí Marín ha elaborat una panoràmica completa i solvent de la dictadura franquista a Catalunya. Examina la naturalesa feixista del règim i n'explica la implantació a partir de la duríssima repressió política i cultural exercida pels vencedors. Exposa l'evolució política del franquisme i la sortida de l'autarquia, que va donar pas a una liberalització econòmica del règim. Analitza també les importants transformacions econòmiques i socials que el país va experimentar a partir de la dècada dels 60 i les repercussions en les condicions de vida, penoses els primers anys, i progressivament millors els següents. Remarca, finalment, com la manca de suport al règim de les noves generacions i l'àmplia mobilització social i política antifranquista van accelerar-ne la descomposició, que va donar pas a la transició cap a la democràcia.

La Huelga General del 12 de marzo de 1951 en Barcelona / Gloria García de las Heras
García de las Heras, Gloria


Dirigida per: Pagès, Pelai. Universitat de Barcelona. Departament d'Història Contemporània, 1980
XLI, 181, [97] f. : gràf. ; 30 cm
Bibliografia i fonts.

Los Trabajadores de ENASA (Pegaso) durante el franquismo, 1946 - 1975 / Dora Palomero Martínez
Palomero Martínez, Dora


En: 088099 L'articulació social de la Barcelona contemporània. Barcelona : Institut Municipal d'Història, 1997. p. 131-139 : il.

Notes a peu de pàgina.

Tranvías y conflictividad social en Barcelona (marzo de 1951): actitudes políticas y sociales de una huelga mítica / Gemma Ramos Ramos
Ramos Ramos, Gemma


En: Historia contemporánea. Bilbao, núm. 5 (1991) , p. 203-217
Bibliografia. Notes.

Imatges per a una història desconeguda dels tramvies / Jaume Fabré, Josep Maria Huertas
Fabre i Fornaguera, Jaume


En: L'Avenç : Revista d'Història. Barcelona, núm. 47 (1982) , p. 14-17

La Quiebra de la "Barcelona Traction Light and Power Cª LTD": Conclusiones de los dictámenes por los Profesores ... / Antonio Polo ; Manuel Ballbé ; Jaime Guasp Delgado ; [et al.]



Barcelona : Impr. [B. Traction Light And Power], 1953
XI, 65 p. ; 24 cm

La Vaga de tramvies del 1951: Una crònica de Barcelona / Fèlix Fanés
Fanés, Fèlix


Barcelona : Laia, 1977
229 p. ; 20 cm (Les Eines, 28. Assaig-Història) 
Referències bibliogràfiques. Inclou apèndix documental.
ISBN 84-7222-625-5